Negoci o vocació?

El Nadal és una època de despeses. Cada any, totes les famílies es deixen molts diners en decorar la casa, en el menjar dels sopars de nadal, en els regals... No és un secret que en aquesta època de l'any els negocis tinguin una gran font d'ingressos.

Les fires de Nadal és on més triomfen aquests petits negocis i a les paradetes hi abunden els pessebres i les seves figures. Però els pessebres no només es troben en aquestes paradetes, ja que a la ciutat de Barcelona hi ha moltes exposicions de pessebres. Però quina és la finalitat d'aquestes exposicions? Hi ha una vocació al darrere o és només un negoci com qualsevol altre?

Una de les fires més típiques de Barcelona i la més coneguda és la Fira de Santa Llúcia. Allà trobem de tot, però el més tradicional i una de les coses que més crida l'atenció són els pessebres. Aquesta fira és molt antiga, ja que el seu inici es remunta al segle XVIII, concretament el 1786, i sempre s'ha celebrat al mateix lloc, és a dir, davant de la Catedral de Barcelona, a la plaça de la Seu.

A la fira podem trobar tota mena de productes artesans i fets a mà. També podem trobar espectacles i cursets organitzats per l'Associació de Pessebristes de Barcelona, un tió gegant, balls d'esbarts i també actuacions musicals.

Paradetes on venen pessebres a la
Fira de Santa Llúcia. Font pròpia.

Paradetes on venen pessebres a la
Fira de Santa Llúcia. Font pròpia.

A la Fira de Santa Llúcia es troben els artesans Deulofeu, uns artesans que es porten dedicant al pessebre des de l'any 1929. Segons ens van explicar, compten amb altres parades a la mateixa Fira, tot i que en altres ocasions havien anat a altres ciutats. Afirmen que s'hi dediquen "tot l'any" i que "els hi dóna per viure", ja que també fan "restauracions i més vendes" fora de l'època nadalenca.

D'altra banda, no molt lluny d'aquestes paradetes que venen tota mena de figuretes per decorar el nostre pessebre, podem trobar diverses exposicions de pessebres que podem visitar. Pessebres que han estat fets de forma artesana, i que són molt elaborats.

Veient aquestes dos vessants dels pessebres, una de les figures nadalenques per excel·lència, ens preguntem si darrere hi trobem un negoci o una vocació?, o ambdues?

Pessebre que es troba a l'exposició de la Catedral de Betlem.
Font pròpia.

L'exposició de la Catedral de Maria de Betlem és un cas obvi de vocació. Les persones que hi participen en aquesta exposició no cobren pels seus treballs. L'entrada d'aquesta exposició sí que costa diners, però és per cobrir despeses de materials i de lloguer del local.

Josep Mª Porta, director de l'Associació Pessebrista de Barcelona, té una postura clara respecte al negoci, la vocació i el nadal: "Jo crec que el Nadal sí està molt enfocat cap al negoci perquè, com totes les festes, els negociants intenten treure'n el màxim profit. Però possiblement el pessebre és la part que menys sigui de negoci, perquè és un art totalment amateur, la gent ho fa més perquè vol i més aviat els hi costa diners. És cert que a través dels artesans que fan figures de pessebre també existeix un negoci. És clar, és molt difícil a l'època d'avui dia destriar una cosa de l'altra."

A més, d'això una perspectiva dels pessebres que ens ha sorprès també descobrir és la política. Especialment amb el cas del pessebre construït a la plaça Sant Jaume de Barcelona de manera anual, cada Nadal. Hem descobert com any rere any, la polèmica que l'envolta només ha anat creixent i com es deixa completament de costat aquesta "vocació" de la que parla en Josep Mª Porta. Centrant l'atenció en qui es troba al poder, i quant ha costat, és a dir, els diners. 

Part del darrere del pessebre de la plaça de St. Jaume. Font pròpia.

No tot és blanc i negre. Els pessebres en són un exemple, darrere de la feina dels pessebristes existeix una vocació, un amor per la seva professió. Però és clar, molts necessiten viure d'això, llavors converteixen la seva passió en un negoci, com és el cas mencionat anteriorment dels Artesans Deulofeu. Podem veure a través d'aquests dos casos com no tot es blanc o negre, sembli els que ens sembli a primera ullada.